Dos escuelas interesantes en Premià de Dalt y Premià de Mar

Tuve la suerte de acudir a una pequeña escuela familiar -donde además mi padre era maestro- que, en los años setenta, recogía la herencia de las escuelas de la Segunda República y seguía la filosofía Montessori, Rosa Sensat... de que sólo se aprende lo que se aprende por un@ mismo. En el blog La Betsaida, encontraréis parte de su historia contada en primera persona por sus alumnos.

Por eso, con vistas a las incorporación de Uma al sistema educativo, hace años que contemplamos la posibilidad de estudiar en casa o de que acuda a Krisol, un espai per infants de Premià de Dalt (al ladito de casa), que aplica la pedagogía Waldorf, o a la nueva escuela libre Liberi que iniciará curso en septiembre 2012 y cuya reunión informativa se celebra el próximo domingo 19 a las 12 h en la Masía Ribas de Premià de Mar.

Más información (aún no disponen de web, al menos que yo conozca):

1. IDEARI

Una escola integradora, acollidora i que treballarà per preservar la individualitat i les diferències de cada alumne. Un espai de tranquil.litat, respecte i llibertat, on cada nen se senti acceptat i recolzat, acompanyat de docents que facilitin el seu desig d'aprendre,

respectant els ritmes i necessitats de cada nen.

Els eixos centrals de l’escola són :

· El respecte al nen i als seus processos de desenvolupament. Escola Liberi és una escola activa en la qual el propi nen és el protagonista del seu aprenentatge.

· L'acompanyament afectiu als nens. La inteligència i els processos de desenvolupament només poden construir sobre la base d'uns vincles afectius segurs. Les mares i pares tindran un paper important i actiu en el projecte, i al seu torn, l'Escola Liberi pretén acompanyar i donar suport a les mares i pares en la criança dels nens.

· La idea de comunitat. L'ésser humà necessita viure i desenvolupar-se en comunitat. A Escola Liberi estarà molt present la filosofia del pedagog francès Célestin Freinet (1896-1966) de "treballar per a la comunitat". Els nens de Escola Liberi tindran variades formes i estímuls per "treballar per a la comunitat" de l'escola i també del poble. De la mateixa manera, l'escola aspira a estar fortament encastada en la vida cultural i veïnal de Premià de Mar.

2. REFERENTS HISTÒRICS

Històricament Catalunya ha estat pionera i avantguarda en la plasmació de projectes educatius que incorporant el nen a un sistema reglat, també fos sensible a les seves necessitats emocionals i afectives, és a dir, integrant l'aprenentatge en el seu propi desenvolupament natural, intentant aportar noves o velles , segons es miri, estratègies.

És molt important per a nosaltres reconèixer, salvant distàncies històriques i socials, les propostes institucionals (tant de la Generalitat com l'Ajuntament, la Mancomunitat o privades) que es van plasmar, per exemple, a l'Escola Moderna, l'Escola del Bosc, l'Escola del Mar, la Casa dels Nens o l'Escola Montessori. Renovadors vocacionals i sorprenents de la tradició pedagògica catalana van ser Ferrer i Guàrdia, Pere Vergés, Rosa Sensat, Artur Martorell, Pau Vila, Alexandre Galí i Coll, Manel Ainaud, Palau Vera o Joan Bardina i també els que van recollir aquesta rica tradició i durant els seixanta van protagonitzar una segona renovació pegagógica a l'escola catalana.

El nexe que els uneix a tots ells és la voluntat de recórrer camins nous i arriscats, sabent de les expectatives que la societat catalana ha i té en l’escola.

La nostra iniciativa és privada, però és un projecte de pares, que neix d'una il.lusió personal i compromís per traçar un camí sensible a les necessitats del nen (dels nostres propis fills) i com a resposta a una demanda creixent de pares la voluntat és potenciar les seves vincles afectius amb els seus fills, sabedors que aquesta base serà el trampolí que els permetrà aprendre jugant, que és, en última instància, el mecanisme que permet al nen interaccionar amb el seu entorn psicosocial.

3. LÍNIA PEDAGÓGICA

El psicòleg, filòsof i biòleg suís Jean Piaget (1896-1980) va escriure que “aprendre és inventar”.

L'escola Liberi es situa en la línia de pedagogs com Maria Montessori, Célestin Freinet, Francesc Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat o Pere Vergés: “només s’aprèn el que s’aprèn per un mateix”.

El psicòleg i pedagog suís Edouard Claparède (1873-1940) ho va formular així: tot el que al seu dia es va aprendre de memòria, més tard és molt més difícil d’entendre.

En el desenvolupament del nen, l'experimentació i la pràctica són anteriors a la formació de conceptes. I també és així en la història del saber humà.

En els darrers anys, la neurociència ha donat explicació científica a allò que els pedagogs de principis de segle XX, ja van descobrir amb els seus treballs. En els primers anys de vida, el nen "construeix" el seu cervell. Els camins neuronals que es formen en els primers anys són els que utilitzarem en tota la nostra vida d'adults. En l'adolescència, les neurones menys utilitzades es destrueixen.

Quan un nen descobreix alguna cosa per si mateix, les connexions neuronals que això crea són més riques, complexes i sòlides que les que es produeixen amb el simple aprenentatge memorístic.

El que s'aprèn és important, però molt més important encara és com s'aprèn.
A l'escola activa, el protagonista de l'aprenentatge és el propi nen i les seves necessitats de desenvolupament.

Aquest procés actiu, més ric i complex, porta a coneixements més sòlids perquè tenen sentit per al nen.

A més, són coneixements interconnectats, no fragmentaris.

Aquesta forma d’aprendre respecta la curiosistat i la creativitat naturals del nen, que les conservarà durant tota la vida.

L'activitat que està més lligada al desenvolupament integral dels nens és el joc. Sobre aquesta qüestió s'ha publicat treballs que demostren que l'aparent activitat lúdica és un mecanisme complex de desenvolupament integral (Piaget, Vigotsky, Montessori, S. i Anna Freud, DW Winnicott, per exemple) En la nostra terra també hi ha una important tradició pedagògica que situa el joc com a element essencial de l'activitat infantil i on es plasma l'autèntica personalitat del nen. Tant les experiències particulars (Ferrer i Guàrdia, Pau Vila, Jerony Estrany, Alexandre Galí, Gil Parés, etc.) Com les institucionals (Manuel Ainaud, Pere Vergés, les escoles que segueixen el mètode Montessori, pioneres en el món fora d'Itàlia, etc.) segueixen atentament l'evolució dels avenços pedagògics, entre ells la mirada de l'adult cap al joc infantil, com a element de primer ordre. En tots ells es posa de manifest la capacitat natural d'aprendre jugant innata en els nens (un aprenentatge, dit sigui, complex, ja que es desplega tant pel sensori-motriu com en el intel.lectual) La posterior escolarització trenca bruscament aquest procés natural formalitzant i reglat els mecanismes d'aprenentatge, sent responsable en molts casos del desinterès i fracàs escolar de l’alumne.

A la nostra escola, parafrasejant Pau Vila, volem que els nens facin "jocs que semblen treballs i treballs que semblen jocs". 

Seguint la tradició de Montessori, o en època més moderna Rebeca Wild, els materials i ambients preparats són essencials que perquè els nens puguin exercir l’aprenentatge com un joc ric i sofisticat.

El nostre interès és preservar la capacitat de cada nen i organitzar el currículum escolar a través d'activitats voluntàriament escollides pel nen. En aquest sentit és important comptar amb una oferta de materials adequada i espais preparats (ambients) on els nens puguin lliurement interactuar amb matèries acadèmiques i activitats manuals

i fisiques.

L'escorça cerebral -la part del cervell que fa de nosaltres éssers pensants- es desenvolupa essencialment entre els set i els 14 anys, per tant, aquest desenvolupament coincideix de forma important amb l'etapa d'Educació Primària. En Primària, a l'Escola Liberi, el nen treballarà amb un enfocament constructivista, a partir de les seves pròpies experiències i interessos. El treball pràctic i l'experimentació el conduiran, amb el suport dels mestres, a desenvolupar conceptes i establir les bases per a l'abstracció, que es donarà a la següent fase de desenvolupament, a partir dels 10 o 12 anys.

4. ACOMPANYAMENT AFECTIU

Una importància crucial és la situació afectiva dels nens. L'escola no ha de significar un "problema" sinó un espai de desenvolupament on els sentiments del nen siguin una guia que ens indiqui què necessita i com acompanyar-lo. Per això és important com es resolen els conflictes sense danyar l'autoestima, ja que és aquí on es pot danyar la futura personalitat del nen. En aquest sentit la participació de la família és essencial. Per a l'escola la família és també, en certa manera, "alumna" de l'escola i, com a tal, ha de participar en l'acompanyament que els professors i educadors realitzaran els seus fills.

El paper de l'adult, de l'educador, del docent serà el d'acompanyar al nen, facilitar el seu desenvolupament, no el de suplantar les seves decisions i sentiments pel seu propi. El respecte a la infància té la seva plasmació concreta en aquest axioma: "no hi ha autonomia possible sense poder exercir-la". Per descomptat, hi ha límits. Però aquests han de ser els raonables que permetin una convivència democràtica i respectuosa amb l'espai i els habitants de la comunitat educativa.
 
5. MASIA RIBES I PREMIÀ DE MAR

La situació de Premià de Mar és privilegiada per la proximitat al mar i la muntanya. En especial, la Masia Ribes, permetrà que la platja sigui part de l'activitat quotidiana de l'escola, tal com ho era a l'antiga Escola del Mar. Les piscines municipals permetran estendre les activitats motrius a l'aigua tant a l'estiu com a l'hivern. I tot això "a poc a poc" sense necessitat de transport ni moviments complexos.
El jardí de la casa reuneix condicions excepcionals per a la posada en marxa d'una proposta educativa com la nostra, que necessita d'un exterior generós per permetre que el nen pugui desplegar les seves habilitats motrius i, fins i tot, acollir determinats tallers i activitats preparades.